2° Copa ESP sub23 MARATÓ VALL DEL CONGOST. ESTRENO EN COPA DE ESPAÑA Y MI PRIMER PODIO.


CASTELLANO: 

...................................................................................................................................................................
Marató Vall del CongostGran premio Buff Salomon, Primera carrera de la copa de España y el primer gran objetivo del año.
Las buenas noticias llegaban pronto, el viernes 900 de los más de 1000 pre-inscritos al Ultra Pirineu recibíamos la buena noticia que nos había tocado dorsal para correr la edición de este año! Que más se puede pedir que empezar el fin de semana con una buena noticia... Pues bien, el sábado a mediodía al llegar a Aiguafreda para recoger la bolsa del corredor con el dorsal y muchos detalles de la organización (camiseta técnica, toalla muy original con el mapa del recorrido, calendario del 2014 con fotografías de la pasada edición...) y nos encontramos una cartulina que pone: VALE POR UN VIAJE A OPORTO PARA DOS PERSONAS! Comoooorrrrr?¿
Pues sí, nos ha tocado el viaje que sorteaban! Parece que estamos en racha, sólo hay que esperar a que mañana me salga una buena carrera!

El domingo tocó madrugar, a las 4:45 suena el despertador y todavía eran las 12.30 que daba vueltas, volteretas y todas las posturas que os imagináis por la cama! Entre los nervios y el TIC-TAC de los relojes de casa de mi hermana no había quién pegara ojo.
Un desayuno rápido y cogemos el coche dirección Aiguafreda, momento que aprovecho para repasar la carrera con Carles.

Al llegar vamos al pabellón a dejar la bolsa y nos dirigimos a calentar. Nos cruzamos con muchas caras conocidas, saludamos a los amigos y rápidamente nos dirigimos hacia la salida, en dos minutos arrancamos.
La salida espectacular!! Por delante unos 20 corredores de élite, Luis Alberto, todo el equipo de La Sportiva con Miguel Caballero al frente, multitud de corredores de selecciones, Núria Picas... y detrás el resto de corredores mortales.
Los dos primeros kilómetros son muy rápidos, me sitúo entre los 15 primeros, empieza la primera subida y iniciamos el ascenso en fila de un corredor, levanto la cabeza y veo a Luis Alberto situado a unos 5 o 6 corredores delante de mí, el ritmo de subida es infernal.
La siguiente subida se hace larga y varios corredores me avanzan como flechas, me fijo en sus camisetas... selección gallega, andaluza, balear... vaya nivelazo! 

Me quedo alucinado de como pueden correr tan rápido y pienso que todavía me queda mucho trabajo para hacer. La montaña pone a cada uno en su lugar y despacio voy perdiendo posiciones, cosa que no me importa, ya que mi objetivo es otro.
En el km 16, después de la primera bajada larga, el tiempo que llevo es bueno para poder lograr mi objetivo.
Los siguientes 10 kilómetros eran muy "rompepiernas" con dos subidas muy acentuadas entre las que está el famoso y temido Purgatori!
Llego al km 26, donde está situada la carpa de mi equipo, Diedre, paro unos segundos para beber agua, me tomo un gel y salgo disparado hacia el castillo del Tagamanent donde me encuentro con la familia, Marta, Imma, Jan y Bel.

La bajada hasta el pueblo del Tagamanent es muy técnica y me encanta, una vez abajo sólo quedaba la subida a la Trona y bajar hacia la meta.
En la Trona decido echar el resto, aumento el ritmo pero entre el calor que empuja de lo lindo y los kilómetros que ya empiezan a pasar factura, siento alguna molestia en el cuádriceps pero no es nada importante y continuo bajando.

La llegada a meta fue muy bonita, mucha gente animando y la familia a primera línea gritando con fuerza mi nombre para que los viera!
Cruzo la meta y miro el reloj... NO ME LO CREO! Me había marcado el objetivo de bajar de 5 horas y EL TIEMPO FINAL FUE DE 4 HORAS 40 MINUTOS, 20 minutos menos del que esperaba!!
La felicidad fue inmensa y más cuando vi que era el SEGUNDO CLASIFICADO DE LA CATEGORÍA PROMESA A SEIS SEGUNDOS DEL PRIMERO. Ahora entendía porque un corredor me avanzó esprintando en la recta de meta como sí de una carrera de 100 metros se tratara!! Si lo se le hago la zancadilla. ;))
La posición absoluta fue la 47 y la sorpresa, ver como unos 80 corredores fueron capaces de parar el crono antes de que marcara 5 horas. Señal del nivel espectacular de la carrera, ahora que para espectacular el tiempo que consiguieron los tres primeros clasificados!
Si el año pasado, a pesar de que la prueba tenía 3 km más, tan sólo consiguieron bajar de 5 horas 4 corredores, este año los tres primeros clasificados han bajado de las 4 horas. E
l podio absoluto masculino quedaba así:


1º: 03:52:25 Luis Alberto Hernando
2º: 03:55:14 Miguel Caballero
3º: 03:58:53 Iban Letamendi

Mientras que el femenino:

1ª: 04:29:19 Maite Maiora
2ª: 04:40:51 Núria Picas
3ª: 04:45:52 Eva Moreda






La entrega de premios fue muy emotiva, no había subido nunca a un podio y hacerlo en una copa de España y entre dos corredores de la selección Andaluza estuvo muy bien!

Además pude ver a ídolos de muy cerca.








Para finalizar, agradecer todas las muestras de apoyo y ánimos por parte de los amigos, miembros del equipo Diedre y familiares que en todo momento confiaron en mí y me ayudaron a poder conseguir el objetivo.
También dar la enhorabuena a la organización, voluntariado y toda la gente que aporta su granito de arena (no en todas las carreras te encuentras a un tío disfrazado de demonio saltando y animando en medio de la montaña!). Ahora puedo afirmar lo que todo el mundo dice de esta maratón, es de 
puta madre!!!! Y seguro que en breve, corredores de todo el mundo vendrán a disputar la copa del mundo a la MARATÓ DE LA VALL DE CONGOST!!
Aquí os dejo un vídeo de lo que ha sido esta carrera:


Ahora a seguir disfrutando de este deporte y de la montaña!! GASSSS!
...................................................................................................................................................................
CATALÀ:

...................................................................................................................................................................
Marató Vall del CongostGran premi Buff Salomon, Primera cursa de la copa d'Espanya i el primer objectiu important de l'any.

Les bones noticies arribaven aviat, el divendres 900 dels més de 1000 preinscrits a l'Ultra Pirineu rebíem la bona notícia que ens havia tocat dorsal per córrer l'edició d'aquest any! Què més es pot demanar que començar el cap de setmana amb una bona noticia... Doncs bé, dissabte al migdia en arribar a Aiguafreda per recollir la bossa del corredor amb el dorsal i molts detalls de l'organització (samarreta tècnica, tovallola molt original amb el mapa del recorregut imprès, calendari del 2014 amb fotografies de la passada edició...) ens trobem amb una cartolina que hi diu: VAL PER UN VIATGE A OPORTO PER A DUES PERSONES! Comoooorrrrr?¿

 Doncs sí, es veu que ens ha tocat el viatge que sortejaven! Sembla que estem en ratxa, només cal esperar que demà em surti una bona cursa!


Diumenge va tocar matinar, a les 4:45 sona el despertador i encara eren les 12.30 que feia voltes, tombarelles i totes les postures que us imagineu pel llit! Entre els nervis i el TIC-TAC dels rellotges de casa la meva germana no hi havia qui dormis. 
Esmorzar ràpid i cotxe cap a Aiguafreda amb en Carles.
En arribar anem al pavelló a deixar la bossa i ens dirigim a escalfar. Ens creuem amb moltes cares conegudes, saludem als amics i ràpidament ens dirigim cap a la sortida, en dos minuts arranquem.
La sortida espectacular!! Davant de tot uns 20 corredors d'elit, Luis Alberto, tot l'equip de La Sportiva amb Miguel Caballero al capdavant, multitud de corredors de seleccions, Núria Picas... i al darrere la resta de corredors mortals.
Els dos primers km són molt ràpids, em situo entre els 15 primers, comença la primera pujada i amb fila d'un corredor iniciem l'ascens, aixeco el cap i veig a Luis Alberto situat a uns 5 o 6 corredors davant meu però el ritme de pujada és infernal.
La següent pujada es fa llarga i multitud de corredors m'avancen com a fletxes! 
Jo al·lucino com poden córrer tant ràpid i penso per dins, encara queda mooolta feina per fer. La muntanya fica cadascú al seu lloc i a poc a poc vaig perdent posicions, cosa que no m’importa, ja que el meu objectiu és un altre.
Ja al km 16 després de la primera baixada llarga el temps que porto es molt bo per poder assolir l'objectiu. 
Ara venen uns 10 km molt trencacames amb dues pujades molt accentuades entre les que està el famós i temut Purgatori!
Arribo al km 26, on està situada la carpa del meu equip, Diedre, paro uns segons per veure aigua, em prenc un gel i surto disparat cap al castell del Tagamanent on em trobo amb la família, la Marta, L’Imma en Jan i la Bel.

 La baixada fins al poble del Tagamanent és molt tècnica i m'encanta. Un cop a baix només quedava la pujada a la Trona i avall cap a la meta.
Ja dalt de la Trona decideixo donar tot el que quedava, augmento el ritme però la calor, que empenyia de valent, i els km passen factura i sento alguna molèstia al quàdriceps, res important penso, i continuo avall.

L'arribada a meta va ser molt bonica, molta gent animant i la família a primera línia cridant amb força el meu nom per a què els veies!
Creuo la meta i miro el rellotge... NO M'HO CREC! M'havia marcat l'objectiu de baixar de 5 hores i el temps final va ser 4 hores 40 minuts, 20 minuts menys del que esperava!!
La felicitat va ser immensa i més quan vaig veure que era el 2n classificat de la categoria promesa a tan sols 6 segons del 1r. Ara entenia perquè un corredor em va avançar esprintant a la recta de meta com si d'una carrera de 100 metres es tractes!! Si ho se li faig la traveta. ;))
La posició absoluta va ser la 47 i el sorprenent, veure com uns 80 corredors van ser capaços de parar el crono avanç de què marques 5 hores. Senyal del nivell espectacular de la cursa, ara que per espectacular el temps que van aconseguir els tres primers classificats!
Si l’any passat, tot i que la cursa tenia 3 km més, tan sols van aconseguir baixar de 5 hores 4 corredors, aquest any els tres primers classificats han baixat de les 4 hores així que el pòdium absolut masculí quedava així:




1r: 03:52:25 Luis Alberto Hernand
2n: 03:55:14 Miguel Caballero
3r: 03:58:53 Iban Letamendi

Mentre que el femení:

1a: 04:29:19 Maite Maiora
2a: 04:40:51 Núria Picas
3a: 04:45:52 Eva Moreda






L’entrega de premis va ser molt emotiva, no havia pujat mai a un pòdium i fer-ho en una copa d’Espanya i entre dos corredors de la selecció Andalusa va estar molt bé!


A més vaig poder veure els ídols de a prop.




Per finalitzar, agrair totes les mostres de suport i ànims per part dels amics, membres de l’equip Diedre i familiars que en tot moment van confiar en mi i em van ajudar a poder aconseguir l’objectiu.

També donar l’enhorabona a l’organització, voluntariat i tota la gent que aporta el seu granet de sorra (no a totes les curses et trobes a un paio disfressat de dimoni saltant, cridant i animant pel mig del bosc!). Ara puc afirmar el que tothom em deia d’aquesta marató, és de puta mare!!!! I de ven segur que d’aquí poc, corredors d’arreu del món vindran a disputar la copa del món a la Marató DE LA VALL DEL CONGOST!!
Deixo un vídeo del que ha estat aquesta cursa: 


Ara a seguir gaudint d’aquest esport, de la muntanya i de tot!!! GASSSS!

Comentarios

Entradas populares de este blog

3º TRAIL MENORCA CAMI DE CAVALLS 45K

10° EN LA CCC (UTMB ) 2018

TRANSVULCANIA 2014: DUREZA Y BELLEZA POR IGUAL!